La Maria ara té 94 anys, alguns dies la vaig a veure, té el cap molt clar i també les idees, valenta i amb autoritat.
Un dia em va dir que em volia fer un regal, va treure uns papers grocs i bastant malmesos pels anys, importants per a ella, tota la vida els havia guardat. Hi ha una bonica poesia, em diu que jo també els guardi. Així ho he fet.
Però el dia de Sant Jordi amb truca, em demana si he publicat aquella poesia en algun diari. Em deixa bocabadada i, dient la veritat, li vaig contestar que no.
Ara he pensat que en aquest bloc, es un bon moment per fer-ho, encara que hagi passat Sant Jordi, fer-la contenta i homenatjar a la Bandera de Catalunya, que és així com es titula la poesia, que data del 27 d’agost del 1937.
Mª Sol
A LA BANDERA DE CATALUNYA
Oh! bandera barrada
amb sang de Guifré el Pilós
de tenirte per senyera
el teu poble està orgullós.
Quan oneges desplegada,
tenint per fons el cel blau,
ta resplendor daurada
amb roig de sang flamejada:
dóna llum als catalans.
De reis l’ensenya has estat,
l’estandard fores de braus,
ets simbol de llibertat
no deixant-nos ser esclaus.
Tens tot l’or de la corona,
tota la sang dels teus germans,
i al dolç cant de la tenora,
al teu voltant fem rodona
ajuntant per tu les mans.
I la tenora enlairada
desplega el seu cant melòs:
Oh, bandera barrada
amb la sang de Guifré el Pilós.
ANTONI LOPEZ I SOLER
La Llar de Gironella 